Benvingut@!

Aquest és el meu bloc, un espai on hi trobareu algunes reflexions que faig en veu alta i aquells temes que, per algun motiu o altre, he volgut compartir. Fa temps que ho volia fer. No us passa que de vegades teniu ganes de dir la vostra i no sabeu on fer-ho? Per aquest motiu he decidit obrir un bloc, on dir la meva. » Seguir llegint

Gràcies per la teva visita.
 

dilluns, 2 d’octubre del 2017

Avui em sento molt trist


Avui em sento molt trist, com molts de vosaltres amb molta pena, tanta que no tinc esma ni per sentir ràbia, tan sols pena, una sensació que alguna cosa se’m trenca a dins.

Estic dolgut i espantat. Espantat per mi i per tots, pel que ha passat i pel que volien que passés. Enric Millo justificant-se: “Nos hemos visto obligados a hacer lo que no queríamos hacer". Perquè qui no vegi que entrar al bosc amb un llançaflames és premeditació i voluntat de fer mal, és que o bé és un ignorant o bé és un idiota.

Estic perplex, els escolto i no em puc creure que siguin capaços de negar el que ha passat Pocavergonyes! Com de recargolat s’ha de ser per negar el que ha vist tot el món? Com de mala persona s’ha de ser per justificar de “proporcional i professional” una càrrega pròpia del temps de la Dictadura?

A polítics, periodistes i ciutadans. Tots els que encara negueu, manipuleu o justifiqueu: la brutalitat, la desproporcionalitat, l’atac a persones indefenses amb un clavell o una papereta a la mà; tots vosaltres no us mereixeu el meu respecte.

Heu fet mal. El principal, el mal físic a 900 persones innocents, però també un mal moral amb una pena, difícil de suturar, a milers de persones que confiaven que la policia, fos la que fos, els protegiria de terroristes, de delinqüents, d’estafadors, de les males persones..., però mai hauríem pensat que aquests agents farien mal: a gent gran, a nens i nenes, a dones, a persones que l’únic que volien era expressar una voluntat col·lectiva, a disgust de molts però també amb la voluntat ferma de molts altres. Tan legítim és estar d’acord com en contra. Què no ha sigut la voluntat i l’esperança el que ens ha portat a aconseguir trencar tantes i tantes injustícies? Tant de mal us ocasiona que milions de persones pensin diferent que vosaltres?

I també pena per Europa. Aquesta maleïda Europa dels Estats que mai ha sigut, ni serà l’Europa de les persones. Aquesta Europa que abans d’obrir els ulls mira l’índex borsari. Aquesta Europa que dóna lliçons fora de les fronteres i amaga el cap fronteres endins. Tan preocupats que estaven per ser dignes de formar-hi part i ara gairebé se me’n refot si sóc o no sóc ciutadà europeu.

Amb el desig de què tots els ferits, ciutadans i policies, es recuperin bé. Avui és un dia trist per Catalunya i per Espanya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

No te'n estiguis de dir la teva

Aquest és un espai obert on pots dir la teva, jo ja ho he fet. La teva opinió pot aportar aclariments i diferents punts de vista del què aquí es publica. Les millors aportacions sempre són les constructives, però totes són respectables.

Juntament amb el teu comentari afegeix el teu nom. Si vols seguir els articles publicats, pots subscriure't al bloc o contactar amb mi per rebre informació del que aquí es publiqui.

No tens cap Compte de Google? Inscriu-te aquí.

Amb aquest procés es crearà un compte de Google. Pots donar-te d'alta utilitzant el teu compte de correu electrònic.

ADVERTÈNCIA: Els comentaris que no siguin respectuosos amb les persones i valors, com la tolerància, no es publicaran. En queden exclosos els comentaris amb propostes violentes, discriminatoris tant de sexe com de raça, o qualsevol comentari que no respecti la legalitat vigent. Els comentaris anònims no es publicaran.


Escrits relacionats: